Efectivament, ja tocava.
Estem en èpoques de felicitacions: de Nadal, d'any nou, escrites a mà, per sms, de viva veu i fins i tot pel Facebook. Tot plegat està molt estès i sembla el més normal del món, però em sembla curiós.
Diu el diccionari:
Felicitar
[1696; del ll. felicitare 'fer feliç', per imitació del fr. féliciter 'congratular']
v 1 tr 1 Expressar a algú, de paraula o per escrit, la satisfacció que hom sent amb motiu d'algun fet feliç per a ell. Encara no l'he felicitat per la seva actuació. M'ha felicitat per la bona educació dels nostres fills.
v 2 Expressar a algú, de paraula o per escrit, el desig que sigui ben feliç, en ocasió d'una festa anual o una commemoració personal. Felicitar algú per Nadal, pel seu sant, pel seu aniversari.
2 pron Considerar-se plenament satisfet per alguna cosa. Ara em felicito d'haver-hi anat.
Ara ho veig més clar! Efectivament, si felicito el Nadal algú (v 1) és perquè per a ell el Nadal és un motiu de felicitat. Això vol dir que si jo sé que a algú no li provoca aquest estat no l'hauria de felicitar? És una possibilitat, però (v 2) també puc felicitar el Nadal per desitjar-li felicitat en aquesta data tan especial, cosa que em tranquil·litza, ja que em faria molta mandra haver de preguntar a tothom a qui vull dir el "Bon Nadal!" si per a ell significa quelcom transcendental el dia 25 de desembre!
D'altra banda, no tinc tan clara la utilitat del "Feliç 2009!". Sincerament, sóc un escèptic de les celebracions especials pel fet de canviar d'any. Alguns diuen que és per acomiadar un any com es mereix i donar la benvinguda al que entrem, però jo soc del parer que l'únic que passa és que canviem de dia, d'un que forma part del cicle de 365 dies al que hem anomenat 2008 al següent, que anomenarem 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada