Sobre la injustícia dels sous dels futbolistes

Un comentari recurrent quan es parla dels futbolistes és que els seus sous són injustos, i fins i tot immorals.
Aquesta crítica acostuma a vindre per la sana necessitat de pretendre la igualtat econòmica dins la societat: els molt rics són els dolents i els molt pobres els bons.
Així doncs, ens escandalitzem que per xutar una piloteta i córrer dins un rectangle de joc, hi hagi gent que cobri a l'any el que la immensa majoria no cobrarem treballant tota la vida, i això es plasma en dues idees:

1. No s'ho mereixen.
2. És immoral, perquè hi ha gent que no en té ni per pagar el col·legi dels fills.

Comencem per la primera. Si algú s'ha fet molt ric és perquè fa possible que molta gent disfruti d'un bé. Si en Bill Gates és molt ric és precisament perquè s'ha inventat una cosa de la que milions de persones al món se'n aprofiten, i ell, a canvi rep uns diners de cada una dels milions de persones que en gaudeix. Lògic, no?

Ara bé, què passaria si només hi haguessin 300 ordinadors al món? Segurament ell no seria tant ric, però també seria lògic que cada ordinador valgués una fortuna, ja que tothom en voldría un, però hi hauria més demanda que oferta i el preu es dispararia.
I què té a veure això amb en Messi?
Doncs que cada cop que deixa assentats al terra a 5 adversaris hi ha centenars de milers de persones que disfruten (tant o més que si estiguessin menjant un entrecot). Com que hi ha pocs futbolistes que ens facin gaudir i a sobre ho fan a tantíssima gent, és lògic que cobrin el que cobren, per molt que ens pesi als treballadors rasos...
Oferta-demanda: només es tracta d'això!
Pel que fa a la segona idea: trobem normal que molta gent pagui pocs diners per participar en una loteria i gràcies a l'atzar un d'ells pugui guanyar molts diners i fer-se ric. No és més just guanyar's-ho que no deixar-ho a l'atzar? Per què no ens escandalitzem, doncs quan algú guanya "l'Euromillon" gràcies a la sort? No conec ningú que protesti de tant en tant perquè no se li fan pagar més impostos als "afortunats" que els toca la loteria.

O dit d'una altra manera: és el mateix una piloteta de futbol que una piloteta del bombo de la loteria.
Si ens ho parem a pensar, a uns els tractem d'afortunats i als altres de lladres, aprofitats i mercenaris, i la única diferència és que uns han tingut sort apostant, i els altres suen i corren per guanyar diners.

Els preservatius i el Papa

No tinc res a afegir ni treure de l'article que us enllaço a continuació.
La veritat es la veritat, per molt que molts s'escarrassin a fer dobles lectures.
Chapeau Salvador!

http://paper.avui.cat/article//serveisioci//158449/la/solucio/som/nosaltres.html

Foteses

Transcric de La Vanguardia:

El ministro de Sanidad y Consumo, Bernat Soria, ha asegurado que el camino que sigue la Conferencia Episcopal con la campaña contra la ley del aborto es "distinto del que sigue la sociedad ".

I això és bo o dolent?

D'altra banda, no fa falta ser ministre per dir això, i alhora per ser ministre s'hauria de saber dir quelcom més que això. La sentència és evident, no?

Ponç Pilat

Avui fa una setmana vaig tenir l'oportunitat de veure un programa del 33 que sembla valdre la pena. "Singulars" es diu, i bàsicament es tracta d'entrevistes a persones que sobresurten en algun àmbit en concret i que hi assoleixen l'excel·lència.

Resulta que el singular de la nit era un català que portava 15 anys a Suècia investigant en cèl·lules mare, i havia rebut recentment el premi INGVARD (considerat el Nobel per a joves investigadors) en reconeixement a la seva tasca professional.

Una entrevista interessant. Primer va deixar clar que amb la tecnologia actual les investigacions amb embrions tenen els dies comptats, ja que falta molt poc per poder aconseguir cèl·lules mare a partir de teixit adult. Em va semblar una bona notícia pel món i dolenta per EUA, que sembla que va un pèl tard.

Tot lligant-ho amb l'actualitat que ha generat Obama va caure la següent la pregunta del presentador: "Li representa algun problema ètic manipular embrions per a les seves investigacions?"

A lo que ell respon: "No. Nosaltres treballem amb cèl·lules ja aïllades, no ens dediquem a aïllar-les en els embrions. No tenim cap responsabilitat sobre les decisions que prenen els qui ens les subministren. És l'elecció de les parelles: són elles que decideixen donar els embrions per la recerca. Les decisions difícils ja s'han pres abans que a nosaltres ens arribi el moment de treballar-hi".

Està clar que els aires de Suècia ho refreden tot. Iceman existeix.

Com és possible que se li en refoti d'on i com ha sortit el "material" en el que treballa cada dia? Com és possible evadir la responsabilitat de ser qui crea necessitat d'un "producte"?

Ponç Pilat no ho hagués fet millor.