Ponç Pilat

Avui fa una setmana vaig tenir l'oportunitat de veure un programa del 33 que sembla valdre la pena. "Singulars" es diu, i bàsicament es tracta d'entrevistes a persones que sobresurten en algun àmbit en concret i que hi assoleixen l'excel·lència.

Resulta que el singular de la nit era un català que portava 15 anys a Suècia investigant en cèl·lules mare, i havia rebut recentment el premi INGVARD (considerat el Nobel per a joves investigadors) en reconeixement a la seva tasca professional.

Una entrevista interessant. Primer va deixar clar que amb la tecnologia actual les investigacions amb embrions tenen els dies comptats, ja que falta molt poc per poder aconseguir cèl·lules mare a partir de teixit adult. Em va semblar una bona notícia pel món i dolenta per EUA, que sembla que va un pèl tard.

Tot lligant-ho amb l'actualitat que ha generat Obama va caure la següent la pregunta del presentador: "Li representa algun problema ètic manipular embrions per a les seves investigacions?"

A lo que ell respon: "No. Nosaltres treballem amb cèl·lules ja aïllades, no ens dediquem a aïllar-les en els embrions. No tenim cap responsabilitat sobre les decisions que prenen els qui ens les subministren. És l'elecció de les parelles: són elles que decideixen donar els embrions per la recerca. Les decisions difícils ja s'han pres abans que a nosaltres ens arribi el moment de treballar-hi".

Està clar que els aires de Suècia ho refreden tot. Iceman existeix.

Com és possible que se li en refoti d'on i com ha sortit el "material" en el que treballa cada dia? Com és possible evadir la responsabilitat de ser qui crea necessitat d'un "producte"?

Ponç Pilat no ho hagués fet millor.