Acostumen a ser bones idees, bones intencions i bones fites, algunes d'elles clarament assequibles i d'altres més utòpiques. Com la immensa majoria de coses a aquesta vida, tenen un procés i una evolució. El que comença com a objectiu es pot anar diluint o enfortint en funció del grau de convenciment que es tingui, la voluntat que s'hi posi i els mitjans dels que es disposin.
Si realment decidim tirar el somni endavant i volem que es converteixi en realitat cal tenir una fonamentació sòlida, unes bones bases per garantir que el que volem val la pena, i aquí és on apareix el primer problema: cal instruir-se, a-prehendre, llegir, preguntar, discutir, assumir el per què ho volem, però sobretot escoltar. Això suposa un esforç, i no és senzill sortir de la supremacia del propi pensament per intentar entendre el de l'altri (tendim a creure'ns amb la raó, amb la possessió de la veritat, i fer l'esforç d'esborrar l'ego és complicat). En definitiva: el començament és complicat.
Però el que segueix encara és pitjor: aplicar els mitjans que tenim al nostre abast per assolir el somni sense dormir. Sigui quin sigui l'objectiu primer s'han d'aplicar els coneixements que abans hem assolit, però ens fa falta un petit complement: més esforç. Esforç per autoconvèncer-se, esforç per esforçar-se, esforç per adonar-se de la volatilitat del temps.
D'això en trec una conclusió: si diuen que estem en una societat on predomina la llei del mínim esforç, llavors vol dir que estem en una societat sense il·lusions, idees, objectius i somnis vertaderament rellevants, i si s'en té algun és inassequible. És a dir, les paraules estan molt bé però els fets...això ja ho faran uns altres!
Gràcies Teia!
6 comentaris:
Joan, la meva humil opinió, aquest article està entre els top 3 de tots els que has fet. Concís, informació necessària, idea, desenvolupament, conclusió... paro d'elogiar-te perquè després encara et pensaràs que també tens més cabell que jo...
molt bo. crec que el títol sol hauria fet el mateix efecte, i no ho dic perquè el que has escrit no estigui bé, sino perquè crec que les 4 paraules resumeixen molt bé el què dius o el què en puc interpretar jo.
gràcies pels comentaris! S'ha notat una mica el suborn...
Frank: el preu era un vodka,no?
Rafel: amb tu havíem quedat amb un parell de Moskes?
Caram! Caram!!! i...encara caram!!Ja m'imaginava que li trauries suc a la frase... però has superat les expectatives!!!
Creus que somiar despert és sempre una pèrdua de temps?, val la pena somiar en fites utòpiques?, com sé que una fita és realment utòpica?, pot ser que l'esforç per aconseguir una fita utòpica et permeti assolir-ne d'intermitges que no pensaves tenir a l'abast?
Una vegada em van explicar el conte de l'indi boig... el saps??
Doncs hi havia una vegada en un poblat, un indi boig que es dedicava a disparar fletxes a la lluna -volia tocar-la- jajajajaja!! ningú li feia cas, sabien que no hi era del tot.....
Un dia, el cap d'aquella tribu va decidir organitzar concurs doncs desitjava trobar entre tots els indis de la rodalia el més hàbil, intel·ligent, àgil, etc... per a confiar-li una missió important. Va prometre que donaria la mà de la seva ùnica filla -una noia preciosa- a aquell indi que aconseguís disparar més lluny una fletxa. Van començar a arribar de tot arreu més i més pretendents, i cadascun tirava més i més lluny la fletxa. Després de dues setmanes, quan ja semblava clar quí era el que s'emportaria la noia, es va acostar l'indi boig i va dir que ell també volia disparar... no van poder-s'hi negar, era un més,... i a que no saps què va passar? doncs, és clar!! després d'anys i anys de provar de tocar la lluna, va ser ell que va superar a tots amb la seva fletxa!!!!! i el cap va haver de complir el que havia promès....
Apa!
un somni... Barquito de Papel?¿??
com cantaria en Serrat:
"Barquito de papel,
sin nombre, sin patrón
y sin bandera
navegando sin timón
donde la corriente quiera."
suposo que tothom parla de somins més profunds tipo " que la humanitat.. que el tercer món.. que...."
Mmmm...Quanta xixa!!
Quan pugui faré un altre post!
Publica un comentari a l'entrada