És el que es sol dir quan no tens res més a dir...
diumenge, 21 de juny del 2009
Interessant
Simplement interessant. És una entrevista on hi ha una sèrie de punts de vista, de reflexions d'un monja més llesta que la gana. Si teniu temps per veure'l no us deixarà indiferents.
M'he mirat i sentit una bona part de l'entrevista. Hi ha temes realment sorprenents dits per una monja. Sobre l'avortament afirma, per exemple, que donat que es dona una peculiar relació de dependència entre la mare i la vida del fill, en el sentit que aquesta última depèn del tot de la mare, Déu ha volgut que sigui la mare qui decideixi al respecte i que estarà bé allò que decideixi la mare. Jo em pregunto si mantindria la mateixa opinió respecte de la persona de qui depèn la vida de qualsevol ser humà. Té dret sobre la vida d'un altre qui ostenta la condició de ser la font última de la dependència? Moltes altres coses m'han encantat i l'he trobat intel·ligentíssima i per això estic desconcertat en aquesta i altres qüestions.
Toni!! Jo vaig veure en directe el programa, i precisament va ser el comentari sobre l'abort el que em va fer decidir a publicar-ho al blog! La veritat és que aquest argument és nou per a mi, i em va xocar força. De fet, el que diu és que com que la relació que té la mare amb el fill dins seu és extremadament singular, no és comparable a un assassinat. De totes maneres, que llesta que és!!!!
Que llesta que és. Sí. I quina capacitat de comunicar tan maca. D'acord. També estic d'acord que no hem de comparar l'avortament amb un homicidi en el sentit de considerar la mare com una assassina. No m'agrada aquest enfoc antiavortament entre d'altres coses perquè el trobo demagògic. ARA BÉ! No em sembla que es pugui dir que donada l'especial relació de dependència mare-fill en la gestació, la mare tingui dret sobre la vida del fill. No és la seva vida. Són dues persones diferents. Dues vides. Això és obvi, innegable. Perquè si obrim aquesta porta, llavors pensem... I si una nova tecnologia aconseguís fer viure un fetus en un úter artificial, en el laboratori, la mare deixaria de tenir aquest dret? Si la resposta és sí, llavors què diríem, que és el metge o el científic qui tindrien aquest poder? I si diem que no, llavors l'argument es contradiu. En fi, que no es pot obrir cap porta, cap escletxa, en això del poder de l'home sobre la vida de l'home. Ningú té aquest poder.
mmm...interessant! en el supòsit que dius, fisiològicament el poder el té el científic, que és qui fa funcionar la màquina, no? Llavors el suposat fetus dependría del científic, i al tenir aquesta dependència tornem a l'exemple de la realitat, ja que segueix essent una relació molt singular de dependència. Jo no crec que intenti posar en dubte que són dues persones, més aviat intenta sobredimensionar el fet que el fill depèn de la mare DINS seu, i aquesta relació no es dóna en cap altre cas. De totes maneres no et pensis que la defenso, simplement em sembla un argument nou i original per a mi. Que bé poder-ne parlar!
5 comentaris:
M'he mirat i sentit una bona part de l'entrevista. Hi ha temes realment sorprenents dits per una monja. Sobre l'avortament afirma, per exemple, que donat que es dona una peculiar relació de dependència entre la mare i la vida del fill, en el sentit que aquesta última depèn del tot de la mare, Déu ha volgut que sigui la mare qui decideixi al respecte i que estarà bé allò que decideixi la mare. Jo em pregunto si mantindria la mateixa opinió respecte de la persona de qui depèn la vida de qualsevol ser humà. Té dret sobre la vida d'un altre qui ostenta la condició de ser la font última de la dependència?
Moltes altres coses m'han encantat i l'he trobat intel·ligentíssima i per això estic desconcertat en aquesta i altres qüestions.
Toni!!
Jo vaig veure en directe el programa, i precisament va ser el comentari sobre l'abort el que em va fer decidir a publicar-ho al blog! La veritat és que aquest argument és nou per a mi, i em va xocar força. De fet, el que diu és que com que la relació que té la mare amb el fill dins seu és extremadament singular, no és comparable a un assassinat.
De totes maneres, que llesta que és!!!!
Que llesta que és. Sí. I quina capacitat de comunicar tan maca. D'acord. També estic d'acord que no hem de comparar l'avortament amb un homicidi en el sentit de considerar la mare com una assassina. No m'agrada aquest enfoc antiavortament entre d'altres coses perquè el trobo demagògic. ARA BÉ! No em sembla que es pugui dir que donada l'especial relació de dependència mare-fill en la gestació, la mare tingui dret sobre la vida del fill. No és la seva vida. Són dues persones diferents. Dues vides. Això és obvi, innegable. Perquè si obrim aquesta porta, llavors pensem... I si una nova tecnologia aconseguís fer viure un fetus en un úter artificial, en el laboratori, la mare deixaria de tenir aquest dret? Si la resposta és sí, llavors què diríem, que és el metge o el científic qui tindrien aquest poder? I si diem que no, llavors l'argument es contradiu. En fi, que no es pot obrir cap porta, cap escletxa, en això del poder de l'home sobre la vida de l'home. Ningú té aquest poder.
mmm...interessant!
en el supòsit que dius, fisiològicament el poder el té el científic, que és qui fa funcionar la màquina, no? Llavors el suposat fetus dependría del científic, i al tenir aquesta dependència tornem a l'exemple de la realitat, ja que segueix essent una relació molt singular de dependència.
Jo no crec que intenti posar en dubte que són dues persones, més aviat intenta sobredimensionar el fet que el fill depèn de la mare DINS seu, i aquesta relació no es dóna en cap altre cas.
De totes maneres no et pensis que la defenso, simplement em sembla un argument nou i original per a mi.
Que bé poder-ne parlar!
i quan la cronica del concert d'U2???? ja tardes....
Publica un comentari a l'entrada