Moralment i econòmicament desastrós: això és el que penso del sistema de funcionariat del país veï, i per desgràcia també nostre. La fama se la ténen més que merescuda.
Lloc de treball pragmàticament vitalici i un sou més que acceptable: tot això sense necessitat de rendir a un nivell normal i independentment de la implicació i l'esforç aportats
.
.Això és lògic? Perquè uns hem d'esforçar-nos per fer el nostre treball millor, i patim pel nostre lloc de treball quan van maldades, i les passem canutes per cobrar el que cobren els funcionaris?
Ja n'hi ha un tip, que diria la Pilar!!
No volem gent a les finestretes que se'ls en refumi les hores que haguem d'esperar quan se'n van a esmorzar!
No volem que els que treballen per la societat siguin els més acomodats de la mateixa!
No volem garantitzar vitaliciament el treball als que menys se'ls exigeix!
No volem que els nostres fills arribin un dia a casa i ens diguin que ells de grans volen ser funcionaris, perquè és el que sempre han somniat: treballar poc, amb poca responsabilitat, amb plenes garanties i un sou que molts voldrien.
Ara bé, com que generalitzar no és inteligent diré que potser hi ha algun funcionari que intenta fer bé, ràpid i eficientment el seu treball. Jo no en conec a cap. En canvi en conec molts (molts) que sembla que et perdonin la vida quan t'atenen.
La meva opinió és que si no pots motivar a una persona la perds, i com que les motivacions laborals cuotidianes d'aquests personatges no existeixen, tenim el que ens mereixem.
De qui és culpa? No crec que sigui dels funcionaris, sinó dels que ho van parir així, i sobretot dels que veuen que no funciona però no ténen el que s'ha de tenir per fer un cop sobre la taula i posar-hi ordre.
6 comentaris:
Quanta raó tens !
Entre la llista de culpables, afegeix als sindicats que lluny de protegir els treballadors més desvalguts es dediquen a protegir a aquests privilegiats. Quina vergonya !!
i arran de què ve aquesta reflexió? jo si que he patit com viuen els funcionaris, sense anar més lluny, el dia que vaig haver d'anar als jutjats a fer papers...
Efectivament, una vergonya que és pública i notòria!
Montse: la reflexió la portava dins fa molt de temps, però no sé per què he explotat!
Els pitjors de tots són els que tenen dos mesos de vacances a l'estiu, la mare que els va parir!!!
Si Frank, aquests són els pitjors de tots!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada