Aquest és, per mi, el vídeo més "pell de gallina" de U2. No només per la cançó, sinó pel lloc i les circumstàncies. El pare d'en Bono va morir la mateixa setmana del concert, cosa que es nota durant tota la actuació, pel to de la seva mirada i els seus gestos. A més era el primer concert de la gira a Irlanda, davant de 90.000 persones, i molt a prop de casa seva: Slane Castle.
La lletra pren un significat especial en aquestes circumstàncies, ja que està escrita pensant en la massacre d'Omagh, i els 30 segons finals del vídeo fan que s'aturi el temps imaginant què deuen sentir els partidaris d'un i altre bàndol, presents en aquell concert, escoltant a en Bono.
Altaveus amunt, i a disfrutar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada