Suposem que jo són un professor d'un col·legi i en una conversa privada afirmo que el col·legi on estic és una merda. Resulta que la resta dels meus companys i el director de l'escola s'en assebenten. Hi ha només, repeteixo, només tres opcions:
1.- Sóc coherent amb el que penso, per tant li dic al director que comenci a arreglar-me els papers perquè me'n vaig de l'escola
2.- El director em crida per parlar-ne. A partir d'aquí se'n deriven dos escenaris més possibles:
2.1.- Arribem a la conclusió que realment l'escola és una merda i que es pot canviar, i que la canviarem. Apareixem els dos davant tots els companys que es senten dolguts pel que he dit i els expliquem que pensem el mateix i que lluitarem per canviar-ho. Els companys ho entenen i ens hi ajuden.
2.2.- El director no pensa com jo: creu que sóc jo qui estic equivocat. Conseqüència: la mateixa que el punt 1.-
3.- Explico als meus companys el perquè de la merda. M'entenen i em recolzen. Fem fora al director per transformar la tifa en caviar.
Bé, no he vist cap d'aquestes combinacions possibles al diari els últims dies. D'això en dedueixo:
1.- En Daniel Sirera és un pocavergonya.
2.- Ell és conscient de la seva inutilitat, i sap que fora del món de la política no es podria guanyar el pa. Ergo segueix com estava, a veure com evolucionen els esdeveniments.
3.- Al PPC no hi ha ningú amb la suficient autoritat moral com per poder exercir de director d'escola.
4.- Hi ha certa gent que no sap el que volen dir paraules com vergonya, coherència, dignitat, fidelitat, lleialtat i saber fer. En Daniel Sirera n'és un.
5.- La coherència no és un valor arrelat al nostre dia a dia: si fos així, aquest tipus d'esdeveniments ens provocarien arcades, i no indiferència.
6.- No sé per què he escrit el post en "punts" numèrics, deu ser que no en sé més, o potser que se'm veu el plumero de ciències.
1.- Sóc coherent amb el que penso, per tant li dic al director que comenci a arreglar-me els papers perquè me'n vaig de l'escola
2.- El director em crida per parlar-ne. A partir d'aquí se'n deriven dos escenaris més possibles:
2.1.- Arribem a la conclusió que realment l'escola és una merda i que es pot canviar, i que la canviarem. Apareixem els dos davant tots els companys que es senten dolguts pel que he dit i els expliquem que pensem el mateix i que lluitarem per canviar-ho. Els companys ho entenen i ens hi ajuden.
2.2.- El director no pensa com jo: creu que sóc jo qui estic equivocat. Conseqüència: la mateixa que el punt 1.-
3.- Explico als meus companys el perquè de la merda. M'entenen i em recolzen. Fem fora al director per transformar la tifa en caviar.
Bé, no he vist cap d'aquestes combinacions possibles al diari els últims dies. D'això en dedueixo:
1.- En Daniel Sirera és un pocavergonya.
2.- Ell és conscient de la seva inutilitat, i sap que fora del món de la política no es podria guanyar el pa. Ergo segueix com estava, a veure com evolucionen els esdeveniments.
3.- Al PPC no hi ha ningú amb la suficient autoritat moral com per poder exercir de director d'escola.
4.- Hi ha certa gent que no sap el que volen dir paraules com vergonya, coherència, dignitat, fidelitat, lleialtat i saber fer. En Daniel Sirera n'és un.
5.- La coherència no és un valor arrelat al nostre dia a dia: si fos així, aquest tipus d'esdeveniments ens provocarien arcades, i no indiferència.
6.- No sé per què he escrit el post en "punts" numèrics, deu ser que no en sé més, o potser que se'm veu el plumero de ciències.
6 comentaris:
Els de ciències som més sintètics, i més guapos. Aquestes qualitats malgrat no tenir res a veure entre elles fan que els de lletres tinguin una mica de complexe d'inferioritat. Tu ja m'entens... je,je.
Pel que fa a l'entrada que has fet, em sembla que no estic del tot d'acord amb tu. Jo més aviat penso que per una vegada a la vida és que el Sr. Sirera té raó. el PPC és una merda, és més jo hi afegiria un adjectiu que ho clarifiqués tot: és una pu.. merda.
No el conec i no l'he seguit, però algun amic força catalanista, i enmerdat en això de la política, m'havia dit alguna vegada que als seus inicis en Sirera era una persona força dialogant i oberta.
No sé si quan t'apropes a la cúspide de la piràmide et vas tornant gilip....., però el que sí que sé és que l'única manera de sortir del femer és reconeixer que la merda t'arriba al coll.
Merda, no he aconseguit ser sintétic... No sé si m'estic tornant lleig o de lletres.
Quanta raó tens amb lo de guapos! jejeje!
Jo, de fet, no estava defensant el PPC, Déu m'en guard. El cas que exposava crec que ha de ser per tots els partits. Potser el problema greu el té el partit en sí, però el que vull dir és que no ens ho podem permitir, la conducta d'aquest "indeseable" és motiu de cese fulminant!
Pel que fa a la capacitat de síntesi: tots els de ciències quan madurem ens volem tornar de lletres, és més "guay" saber escriure poesia que resoldre una equació diferencial!
Ostres, he començant llegint el post i pensava"Però que diu!!" Encara es pensaran que sóc el que dic que l'escola on treballo és una merda... però després he vist que la Sirera era de qui era...totalment d'acord, encara que em va fer vibrar molt més el post atacant Lluís Canut!!! Brutal!!!
El teu amic Joan laPORTA s'està endinsant cada dia més al món de la política, estaràs content!
A mi en Sirera, Geli... poc m'interessen.
Frank: hi ha poca gent que em faci tanta ràbia...xupòpter aprofitat ignorant i xulesc!!!!!
Manel: crec fermament que aquest home pot fer més per nosaltres fora del circ de la política, però en el fons m'encanta!!!!
Joan!
bé, ja saps que sóc el teu fan number1, espero un post des de fa dies!!
fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada