divendres, 4 de desembre del 2009

Sostres

Cito en Sostres:

La Creu

No vaig anar mai a cap escola relogiosa i no recordo cap crucifix en cap aula. En tot cas tampoc no crec que la Creu, cas de ser-hi, hagués mutilat o pertorbat o molestat cap dels meus companys. Ni a mi, per descomptat. Em sembla que en aquella edat, ni ens n’haguéssim adonat. Tot aquest renou organitzat pel PSOE i Esquerra sobre els crucifixos a les escoles em sembla lamentable en el sentit ideològic, però sobretot irreal, perquè no he detectat cap proliferació massiva de crucifixos a les escoles i organitzar un escàndol al voltant d’aquest afer crea un debat innecessari, sense causa. L’obsessió estalinista de la part d’Esquerra que des de Madrid més o menys controla Joan Tardà, arriba fins a l’extrem de pretendre regular per llei la presència o no de la creu també a les escoles privades. Tardà sembla confondre la laïcitat amb cremar esglésies. I capellans. Hi ha una Esquerra que sempre ha estat així, i que encara no ha fet la transició a la democràcia. Hi ha una esquerra que és encara totalitària, i que que continua pretenent encabir el món dins dels seus esquemes que moltes vegades són deliris. La sang està assegurada. Es vulgui o no es vulgui acceptar i molt més enllà dels fórceps paradigmàtics de l’esquerra catalana i de l’espanyola, a Catalunya el cristinanisme i el catolicisme són alguna cosa més que una confessió privada. Formen part de la nostra cultura, de la nostra concepció del món i de les nostres vides, siguem o no creients i encara que fins i tot siguem ateus. Si t’hi fixes bé, el que fem i pensem i la nostra manera de sentir-nos contents o culpables té sempre unes arrles molt concretes. No crec que tingui gaire sentit legislar negant-nos.


Entoses no hase falta desir nada mas.

5 comentaris:

Mons ha dit...

no lhavia llegit!esta b la reflexio , fa.jo crec k x no fer front a ls crisi,desvien latencio publica a temes com akest..

Joan ha dit...

En certa manera sí, però la crisi un dia o altre passarà; això en canvi és més preocupant, perquè quedarà.

Stickcovers ha dit...

Citant el mestre...eh??
Trobo que està encertat fins i tot en el llenguatge (i això que habitualment comet un parell d'entrades de vermella directa a cada paràgraf...)
Vaig pensar el mateix quan es va deixar anar la possibilitat que les vacances de Nadal passessin a dir-se "d'hivern". No he vist mai ningú coaccionat pel nom de "Nadal" (ja tindria gràcia que suprimís el terme un Govern que té un Nadal entre els seus consellers, i algun altre entre els alts càrrecs). I en Rafa Nadal, s'hauria de dir "Rafa d'Hivern", per no ofendre???
Suposo que també hauríem de canviar el calendari, perquè comptar els anys des del naixement de Jesús és una ofensa religiosa cap als no-cristians???
Em fa la impressió que del Departament d'afers Religiosos (que forma part de Vicepresidència, és a dir, Carod), deu haver de justificar algun d'aquests informes a 3.000.-euros la pàgina...

Celebro que reactivis el blog...
Salut i Sostres.

Anònim ha dit...

Sostres!! M'agraden els comentaris d'aquest noi... m'en faré seguidora... anem escassos de "sentit comú" i s'ha d'aprofitar quan regalima d'alguna opinió...
Que bé que has tornat a actualitzar el blog...ja estava una mica passat..!!! a veure per vacances....
Teia

Joan ha dit...

jajjajaja!
Edu! m'encanta llegir-te! Tenim pendent una quedada amb les guiterres, eh???
Bon Nadal!


Teia! No et deixis enganyar, aquest tio és llest com la gana, però acostuma a passar-se de frenada cada dues frases...Malgrat això, de tant en quant fa un article com aquest, al qual no li falta ni li sobra res i purga les bajanades anteriors!