Avui tinc ganes de crear polèmica, i com que per fer-ho he de tocar quelcom que la gent s'estimi parlaré d'en Joan Laporta, i no perquè sigui estimat sinó perquè representa un Club molt estimat.
Avui hi ha hagut molt de rebombori amb unes declaracions que l'amic Jan ha fet a primera hora del dia a la ràdio, on posava al seu lloc el president escopinya i l'Español (siusplau, deixem d'auto-enganyar-nos i escrivim-lo com el que és: una institució castellana) en sí.
He tingut la sort de sentir les declaracions, i el to que tenien eren com les famoses "No estamos tan mal", davant les penyes. Unes paraules pronunciades amb seguretat, amb autoritat (no autoritàries), amb força, i amb el convenciment de sentir-se recolzat per la veritat.
Aquest home pot ser el que sigui en la seva vida privada, no m'hi poso, però se li ha de reconèixer que quan parla es fa escoltar, ja que acostuma a ser molt assenyat i a "saber estar". L'únic problema que té és que a vegades se li nota que en segons quines situacions on hi veu injustícia passa del saber estar a dir la veritat d'una manera políticament incorrecta.
Casos com el citat "al loro", les gesticulacions a la grada d'Old Trafford i el d'aquest matí en són un bon exemple. El primer estava provocat per una brutal campanya de desprestigi personal i institucional per fer-lo caure, el segon d'una injustícia arbitral a les semifinals de la Champions afegit que no estava a la llotja (on SEMPRE ha mantingut la compostura), i el tercer per la immaduresa d'un dictador de les conserves, que no li dirigeix la paraula al president del Barça perquè creu que té dret a tempteig sobre tot jugador blaugrana que estigui en venta pel simple fet de compartir ciutat.
Defecte o virtut?
Virtut. Per què? Doncs perquè diu les coses pel seu nom, i això no agrada.
Si l'argument en contra és que un president sempre ha de mantenir la compostura i no perdre mai els estreps, que em presentin el president de la República Independent de Mart, ja que aquí a la terra, els humans tenim moments i moments, i la perfecció no existeix fora de la geometria.
Faré un Laporta (II), però això serà més endavant.
6 comentaris:
Em fot ràbia perquè sabia que ho escrivies per provocar, i sóc tant imbècil que m'has provocat!! En fi... i mai millor dit... el parentèsis (no autoritàries) no el contestaré perquè no s'ho mereix...jeje.. ara, només et faltava dir que en Giuly fou un mal jugador pel Barça!! Les declaracions d'en Laporta avui són respectuoses, i a més té raó... ara, no em jusifiquis lo de Old Trafford!!! Però tu saps què és Old Trafford???jeje... Ets un provocador, un Salvador Sostres dels blogs...
tens raó quan dius que tots som humans i no sempre ens podem comportar com ho hem de fer, però el que sí és veritat és que una figura com un president ha de posar especial atenció en la seva actitut. Tot i així no tinc res en contra d'en Laporta. Llarga vida al Barça!
Frank, en Giuly era davanter mediocre, però que en moments puntuals i importants va brillar. Si no fos per aquests moments segurament ja ni ens en recordaríem (cosa que mai passarà amb els Deco i Ronaldinho, molt més regulars).
De totes maneres, celebro que t'hagi agradat la provocació!
Rafel, completament d'acord. Precisament en Laporta ha posat especial atenció en la seva actitud, i costa recordar moments que ens hagi fet passar vergonya com a barcelonistes, cosa que no poden dir la immensa majoria de seguidors de la resta d'equips de la lliga!
Aquest vespre anem vestits de fosc?
jeje!
Gaylo, aquest vespre anem vestits del Girona,no? Busquem colors clars i vermells!! Per cert, continuarem el debat aquest vespre... demagog...
ok, colors clars, doncs!
Publica un comentari a l'entrada