divendres, 17 d’abril del 2009

Somia...però no dormis!

Un símptoma d'una bona salut mental i espiritual és tenir il·lusions i objectius vitals.
Acostumen a ser bones idees, bones intencions i bones fites, algunes d'elles clarament assequibles i d'altres més utòpiques. Com la immensa majoria de coses a aquesta vida, tenen un procés i una evolució. El que comença com a objectiu es pot anar diluint o enfortint en funció del grau de convenciment que es tingui, la voluntat que s'hi posi i els mitjans dels que es disposin.
Si realment decidim tirar el somni endavant i volem que es converteixi en realitat cal tenir una fonamentació sòlida, unes bones bases per garantir que el que volem val la pena, i aquí és on apareix el primer problema: cal instruir-se, a-prehendre, llegir, preguntar, discutir, assumir el per què ho volem, però sobretot escoltar. Això suposa un esforç, i no és senzill sortir de la supremacia del propi pensament per intentar entendre el de l'altri (tendim a creure'ns amb la raó, amb la possessió de la veritat, i fer l'esforç d'esborrar l'ego és complicat). En definitiva: el començament és complicat.
Però el que segueix encara és pitjor: aplicar els mitjans que tenim al nostre abast per assolir el somni sense dormir. Sigui quin sigui l'objectiu primer s'han d'aplicar els coneixements que abans hem assolit, però ens fa falta un petit complement: més esforç. Esforç per autoconvèncer-se, esforç per esforçar-se, esforç per adonar-se de la volatilitat del temps.
D'això en trec una conclusió: si diuen que estem en una societat on predomina la llei del mínim esforç, llavors vol dir que estem en una societat sense il·lusions, idees, objectius i somnis vertaderament rellevants, i si s'en té algun és inassequible. És a dir, les paraules estan molt bé però els fets...això ja ho faran uns altres!
Gràcies Teia!