L'últim dia del viatge que vam fer aquest estiu vam tenir l'ocasió de ser testimonis d'excepció d'una situació d'aquelles que et fa pensar en la persona.
Estàvem els dos tombats a la piscina d'un hotel molt ben parit, a Grècia, fent temps per agafar l'avió de tornada a casa.
Després de remullar-nos vam decidir aprofitar que ens havíem de quedar allà per força unes horetes per observar al nostre voltant i comentar la jugada.
Hi havia una mica de tot: una alemanya d'uns 45 anys amb un fill i una filla, una família jove d'anglesos posseïts per la lectura, una noia pèl-roja completament coberta de roba, vels i tovalloles perquè no li toqués el sol, una feliç i enamorada parella de jubilats, etc.
Però qui més va focalitzar la nostra atenció va ser una família d'italians. El pare, un home d'uns 35 anys, 1,90 d'estatura, moreno, primet però amb una prominent panxa de cervesa, un banyador tipus "boxer" i unes ulleres de sol al més pur estil Stallone.
La mare, de similar edat, rossa i molt guapa.
La filla (l'Anita) d'uns 7 anys, era una mena de perfil perfecte de filla única mimada. Estava aborrida de que ningú li fes cas ni jugués amb ella, plorava cada 12-13 minuts, i quan algun del cónjugues li feia una broma per estimular-li les neurones ella es posava a plorar -naturalment- i començava a repartir-los plantofades i puntades de peu per venjar-se.
Vam estar contemplant aquesta escena rera la protecció de les ulleres de sol un parell d'horetes, i la veritat, va ser molt entretingut. L'Anita va aprofitar la primera ocasió que va tenir per intentar fer amistat amb el fill de la alemanya, que devia ser de la seva edat. El nen feia de nen, i intentava impressionar la noia executant unes "llargues" cabussades de 2 metres, sempre seguides d'una mirada de reüll per comprovar que efectivament l'Anita l'havia vist. Ella el mirava divertida mentre buscava entre la bossa de la seva mare les ulleres roses de la "Hello kitty" per bussejar i es posava dins l'aigua per acompanyar-lo en el silenci que brinda la ignorància de l'idioma aliè.
La veritat és que li havia canviat la mirada, i tot i les ulleres d'anar sota aigua, els seus ulls irradiaven la felicitat que durant les últimes hores, acompanyada dels seus pares, no havia tingut. Unes cabussades, una pilota de plàstic, un flotador i el seu nou amic ari. No li faltava res més, era completa: era feliç.
El problema és que al seu pare amb pinta de mafiós se li va acabar el mojito i va haver d'incorporar-se, cosa que va fer que veiés a la seva filla dins l'aigua. La reacció va ser immediata: "Anita!!!" acompanyat d'un gest amb el dit tot indicant la posició de la tumbona de la nena. La consigna era clara: surt ara mateix de l'aigua, deixa de passar'te-ho bé amb aquest desconegut i vine a jeure amb els teus pares i a assaborir la calma i l'aburriment que tant car ens ha costat.
A la cinquena vegada de repetir el gest, la pobre Anita va obeïr i es va haver de conformar en mirar des de la distància de la seva tumbona com l'alemany disfrutava de l'aigua i el seu pare del 6è mojito del matí.
Així va passar una horeta. El nen ja havia sortit de l'aigua amb tot el cos arrugat, i l'Anita va intentar que els seus pares li fessin cas amb un parell de plors i gestos carinyosos sense aconseguir-ne gaire res.
De cop i volta va entrar una altra família a l'escenari: uns italians de la mateixa edat, més senzills i humils, no tan guapos ni tan rics, amb una filla un pèl més gran que l'Anita. Deixen les tovalloles damunt la tumbona; la mare pren el sol i el pare es treu la camiseta i agafa una pilota. Davant la mirada incrèdula de la primera família d'italians, el nouvingut agafa a la filla i se la emporta a la piscina, concretament a la part fonda. Allà comença a jugar amb ella i utilitza la pilota per motivar a la nena a aprendre a nedar, a lo que ella contesta amb sonores riallades. El pare i la filla rebossen felicitat dins l'aigua.
Lluny de tenir enveja, l'Anita agafa una seva nina i s'acosta a l'aigua per tal d'intentar seduir a l'aprenent de nedadora amb una Barby. Però la nena està feliç amb el seu pare. A ell se'l veu disfrutar com un nen petit de la seva filla: tots dos són feliços. Quanta felicitat!
Aquesta escena ha estat observada amb tot detall pel panxut amb pinta de mafiós, i sembla que l'ha tocat. Sembla trasvalssat, neguitós. No pare de mirar amb enveja a la família que acaba d'arribar, i com més feliços veu a pare i filla jugant dins l'aigua, més seriós es posa ell. Veure la seva filla descobrint un altre significat de la paraula "pare", que fins ara li era desconegut, li cou. L'Anita està embadalida amb els nouvinguts, no para de mirar i gaudir dels seus jocs i rialles.
El pare mafiós s'adona dels sentiments que està experimentant la seva filla, això el fa reflexionar i el seu rostre agafa un caire de profunda meditació.
L'Anita mira al pare i la filla jugant, el pare de l'Anita la mira a ella, al pare i a la filla, nosaltres els mirem a tots, no sé si algú ens mira a nosaltres. Tot plegat és molt interessant!
De cop i volta el panxut deixa el mojito i agafa una pilota tot cridant a l'Anita perquè l'acompanyi a jugar lluny de la piscina. No pot més. La comparació entre la seva relació pare-filla i la que acaba de veure l'ha fet reaccionar. Sap que si no actua de seguida d'acord amb la seva consciència aquesta nit no podrà dormir i torna a dir a l'Anita de forma forçadament carinyosa si vol jugar amb ell. Ella se'n-hi va encantada: sembla que sigui la primera vegada que el seu pare vol jugar amb ella (potser ho és), i comencen a passar-se la pilota de plàstic i a riure.
Ja hi tornem a ser. Seguint una costum que sembla mil·lenària per normal i quotidiana, durant les parades absurdes per les absurdes seleccions, hi ha una sèrie de guineus que hi treuen tot el suc a aquestes dates.
.
