dijous, 1 de desembre de 2011

Un bon vídeo

No és massa imparcial, però seria un bon resum per a un forani.





SPAINS SECRET CONFLICT subtCAT from Endboard on Vimeo.

divendres, 25 de febrer de 2011

Tinc la necessitat d'escriure-ho amb la mateixa llengua amb la qual ho he llegit:
"No es mas grande quien mas sitio ocupa, sinó quien mas vacío deja cuando se va".

dijous, 30 de setembre de 2010

La Veritat i la veritat

L'altre dia li van dir a la meva dona referint-se a mi: "no és que et digui les veritats, et diu el que ell creu que és la veritat".
Em va encantar i em va fer reflexionar molt!

diumenge, 26 de setembre de 2010

Vaga genral

Dimecres que ve està convocada una vaga general. Crec que tothom té clar que qualsevol treballador té dret a adherir's-hi, a secundar-la i a no anar a treballar. El que no tinc tant clar és que els "compañeros" sàpiguen que qui vol seguir treballant també hi té dret. I ho dic perquè durant la darrera setmana han arribat a l'empresa on em guanyo la vida missatges de terceres persones advertint a la direcció que si decideix treballar aquell dia és possible que s'incendii certa maquinària o hi hagin d'altres desperfectes materials.
Fa un parell d'anys, una vaga com aquesta hagués estat seguida per bona part dels treballadors de l'empresa, però com que avui en dia la situació no és per tirar cohets, pràcticament ningú vol fer vaga el dimecres i prefereix treballar perquè no se li decompti el sou del dia.
Un cop vist això em pregunto si els sindicats segueixen essent els representants i la veu dels treballadors, aquelles persones que sense ànim de lucre lluiten pel bé comú desinteressadament, o si pel contrari s'han desenmascarat i els treballadors els veuen com el que són.
El que tinc clar és que el comitè d'empresa n'ha despotricat per obligar-los a no cobrar un dia de feina que ells volien treballar.

dissabte, 24 d’abril de 2010

Pim, pam, pum

"No te acostarás sin saber una cosa más".
El dia d'avui m'ha sevit per saber i poder afirmar amb rotunditat que la Pilar Rahola ha aconseguit fer que CiU guanyi les properes eleccions.
Ho veig clar per una llarga llista de raons i sensacions acomulades i que avui he confirmat.
Ho sé gràcies a la Pilar.

dimecres, 17 de març de 2010

Els cotxes a la nit

Dilluns, són les 22:00 de la nit i agafo el cotxe per anar a casa després de la classe. Com que estic rebentat faig coses que no acostumo a fer, i em dedico a mirar els cotxes amb els que em creuo. Hi ha molt poc tràfic. Des de Juli Garreta a casa meva tardo menys de 5 minuts, i no és precisament per la velocitat que porto. En aquest recorregut em creuo amb uns 15 cotxes, i hi veig quelcom interessant: 9 dels 15 són cotxes de gama alta o molt alta (BMW, Mercedes i Audi).
És possible que hi hagi alguna relació entre grans ingressos i hora de tornada a casa? Dilluns és el dia del cotxe de luxe a Girona? La zona per on passo per anar a casa és el Pedralbes gironí?
Avui torno a tenir classe, recolliré més dades!

dimecres, 3 de març de 2010

Més Plató i menys multes

Dissabte passat, mentre prenia un cafè a un bar, vaig fer ús de les grans protuberàncies acústiques que Déu m'ha dotat i vaig sentir un petit fragment d'una conversa de la taula del costat: "Qui es suïcida és covard amb la vida, però valent amb la mort". Hi vaig donar voltes uns minuts mentre intentava seguir la conversa de la meva taula, i després vaig passar pàgina.

Avui al diari llegeixo que el suïcidi ha passat a ser la primera causa de mort no natural, és a dir, no provocada directament per una malaltia. Així de cop sobta, però l'explicació estadística rau en que el nombre de suïcidis no ha augmentat, i en canvi, el que fins ara estava en el primer lloc de la macabra llista -els accidents de tràfic- ha disminuït.

De seguida m'han vingut al cap tots els esforços que es dediquen a la seguretat vial: la conscienciació contra els accidents, els controls de velocitat i les multes, la publicitat, les millores de les carreteres i una llarga llista de mesures per arreglar aquest problema. Però resulta que millorar en aquest sentit ha servit perquè ens n'adonem que n'hi ha un altre de la mateixa magnitud al qual no se li ha dedicat absolutament res.

Perquè? Perquè és molt més difícil d'arreglar? Doncs sí perquè és un problema de fons, i intentar arreglar-lo comportaria un canvi profund en el modus vivendi occidental, i ja se sap que el déu "estat del benestar" és intocable al segle XXI.

Hi ha part de malaltia, però sobretot hi ha la confusió que genera adonar-se de lo efímers que poden arribar a ser els objectius que ens marca el model de vida d'avui: fama, diners i bellesa.

Jo no sóc ningú per jutjar els motius però està clar que aquest trident és letal de necessitat i fins que no en siguem plenament conscients seguirem pagant cares les multes i la falta d'horitzó.


dijous, 4 de febrer de 2010

Re-descobrir

Aquesta setmana he tornat a escoltar, després d'un parell d'anys, els Smashing Pumpkins.
Sembla mentida com la memoria assocía uns acords concrets a un moment determinat de la vida. Mai m'hagués imaginat que es pogués sentir amb aquesta intensitat: les imatges em tornaven al cap amb més claredat que mai.
Aquesta gent eren impressionants!



http://www.youtube.com/watch?v=UAS6daVLT5U&feature=related



dilluns, 1 de febrer de 2010

Obligar el català

Algú em podria dir quantes òperes en català ha escoltat aquest país en la última dècada?
Segurament cadascú sap l'ordre de magnitud sense que ningú li ho digui. Tendeix a 0, oi?
Hem de sancionar al Liceu per no deixar-nos triar d'escoltar les òperes en català? No.
Per què? Doncs perquè cada sala d'espectacles vol ser rendible per sí mateixa, i si veu que el públic demana òperes en català, de ben segur que no tardarà en oferir-ne. Pel contrari, si no hi ha demanda no ho farà. Com la immensa majoria d'empreses en cadascun dels seus sectors la primera condició és la rendibilitat i la llei de la oferta i demanda.
"Ohhh, es que la cultura no és comerç i prou!". D'acord, doncs obliguem a les sales d'exposició a tenir obligatòriament una quota d'artistes catalans, "en nom de la cultura". Passem-nos tots a els Miró i Cuixart, que els altres no aporten res a la nostra cultura.
Siusplau, no siguem absurds ni totalitaris. Si les productores tinguessin 100 cartes al dia a les seves bústies que els demanessin cinema en català, no dubteu que doblarien al nostre idioma totes les pel·lícules, però com que no és el cas, no ens queixem del 3% doblat i els obliguem a fer el que alguns anomenen normalització lingüística.
Els que s'haurien de normalitzar el cervell són els que obliguen a aquestes bajenades, penso.
Un altre dia donaré el meu parer de l'ús obligatori del català a les escoles. És més divertit.

dimarts, 26 de gener de 2010

Sor Forcades

Potser no estava tan equivocada, la humil monja i metgessa que ens parlava de la grip A.
Ja fa un parell de dies que en parlen a les notícies: tot plegat va ser una passada de frenada. Se la va intentar desacreditar de totes formes: els anti-catòlics pel fet de ser monja, els catòlics per les seves declaracions sobre l'avortament, i les autoritats sanitàries perquè deia just el contrari del que ells predicaven. Se la va acusar de fer fantasioses teories conspiratòries, de predicar des de la comoditat del primer món, d'involucrar-se en temes que no li corresponen a una monja...Ella va respondre amb dades, contrastades i irrefutables. Per mi era la viva imatge d'una repudiada, d'algú que rebia plantofades de tot arreu. "Quin parell de...", vaig pensar.
Seguint allò de "No parlar del que no es sap" no em vaig posicionar. Avui, però, puc dir amb el cap ben alt que no sé si les autoritats sanitàries han acabat amb la grip A, però segur que han contribuït a reduir la fam al món perquè n'hi ha molts, molts que s'han hagut de menjar les seves paraules.
Un altre dia podem parlar de l'avortament i de la funció de les monges, però a dia d'avui això és el que hi ha.

dimarts, 22 de desembre de 2009

El futbol sí és important

"Som un país amb llengua pròpia, i quan sortim la fem servir".

Pep Guardiola

Lamentablement, ha fet més per Catalunya aquesta declaració de l'entrenador d'un equip de futbol que totes les ambaixades i discursos a l'estranger del govern català.

divendres, 4 de desembre de 2009

Sostres

Cito en Sostres:

La Creu

No vaig anar mai a cap escola relogiosa i no recordo cap crucifix en cap aula. En tot cas tampoc no crec que la Creu, cas de ser-hi, hagués mutilat o pertorbat o molestat cap dels meus companys. Ni a mi, per descomptat. Em sembla que en aquella edat, ni ens n’haguéssim adonat. Tot aquest renou organitzat pel PSOE i Esquerra sobre els crucifixos a les escoles em sembla lamentable en el sentit ideològic, però sobretot irreal, perquè no he detectat cap proliferació massiva de crucifixos a les escoles i organitzar un escàndol al voltant d’aquest afer crea un debat innecessari, sense causa. L’obsessió estalinista de la part d’Esquerra que des de Madrid més o menys controla Joan Tardà, arriba fins a l’extrem de pretendre regular per llei la presència o no de la creu també a les escoles privades. Tardà sembla confondre la laïcitat amb cremar esglésies. I capellans. Hi ha una Esquerra que sempre ha estat així, i que encara no ha fet la transició a la democràcia. Hi ha una esquerra que és encara totalitària, i que que continua pretenent encabir el món dins dels seus esquemes que moltes vegades són deliris. La sang està assegurada. Es vulgui o no es vulgui acceptar i molt més enllà dels fórceps paradigmàtics de l’esquerra catalana i de l’espanyola, a Catalunya el cristinanisme i el catolicisme són alguna cosa més que una confessió privada. Formen part de la nostra cultura, de la nostra concepció del món i de les nostres vides, siguem o no creients i encara que fins i tot siguem ateus. Si t’hi fixes bé, el que fem i pensem i la nostra manera de sentir-nos contents o culpables té sempre unes arrles molt concretes. No crec que tingui gaire sentit legislar negant-nos.


Entoses no hase falta desir nada mas.

dimarts, 20 d’octubre de 2009

Casualitats

Com anell al dit! Justament el dia que hi ha un parell de blogs que segueixo que parlen de l'educació, un meu germà m'envia aquesta vinyeta...