Re-descobrir

Aquesta setmana he tornat a escoltar, després d'un parell d'anys, els Smashing Pumpkins.
Sembla mentida com la memoria assocía uns acords concrets a un moment determinat de la vida. Mai m'hagués imaginat que es pogués sentir amb aquesta intensitat: les imatges em tornaven al cap amb més claredat que mai.
Aquesta gent eren impressionants!



http://www.youtube.com/watch?v=UAS6daVLT5U&feature=related

Obligar el català

Algú em podria dir quantes òperes en català ha escoltat aquest país en la última dècada?

Segurament cadascú sap l'ordre de magnitud sense que ningú li ho digui. Tendeix a 0, oi?

Hem de sancionar al Liceu per no deixar-nos triar d'escoltar les òperes en català? No.

Per què? Doncs perquè cada sala d'espectacles vol ser rendible per sí mateixa, i si veu que el públic demana òperes en català, de ben segur que no tardarà en oferir-ne. Pel contrari, si no hi ha demanda no ho farà. Com la immensa majoria d'empreses en cadascun dels seus sectors la primera condició és la rendibilitat i la llei de la oferta i demanda.

"Ohhh, es que la cultura no és comerç i prou!". D'acord, doncs obliguem a les sales d'exposició a tenir obligatòriament una quota d'artistes catalans, "en nom de la cultura". Passem-nos tots a els Miró i Cuixart, que els altres no aporten res a la nostra cultura.

Siusplau, no siguem absurds ni totalitaris. Si les productores tinguessin 100 cartes al dia a les seves bústies que els demanessin cinema en català, no dubteu que doblarien al nostre idioma totes les pel·lícules, però com que no és el cas, no ens queixem del 3% doblat i els obliguem a fer el que alguns anomenen normalització lingüística.

Els que s'haurien de normalitzar el cervell són els que obliguen a aquestes bajenades, penso.

Un altre dia donaré el meu parer de l'ús obligatori del català a les escoles. És més divertit.