Dimecres que ve està convocada una vaga general. Crec que tothom té clar que qualsevol treballador té dret a adherir's-hi, a secundar-la i a no anar a treballar. El que no tinc tant clar és que els "compañeros" sàpiguen que qui vol seguir treballant també hi té dret. I ho dic perquè durant la darrera setmana han arribat a l'empresa on em guanyo la vida missatges de terceres persones advertint a la direcció que si decideix treballar aquell dia és possible que s'incendii certa maquinària o hi hagin d'altres desperfectes materials.
Fa un parell d'anys, una vaga com aquesta hagués estat seguida per bona part dels treballadors de l'empresa, però com que avui en dia la situació no és per tirar cohets, pràcticament ningú vol fer vaga el dimecres i prefereix treballar perquè no se li decompti el sou del dia.
Un cop vist això em pregunto si els sindicats segueixen essent els representants i la veu dels treballadors, aquelles persones que sense ànim de lucre lluiten pel bé comú desinteressadament, o si pel contrari s'han desenmascarat i els treballadors els veuen com el que són.
El que tinc clar és que el comitè d'empresa n'ha despotricat per obligar-los a no cobrar un dia de feina que ells volien treballar.
2 comentaris:
Bon retorn!!! Estic d'acord amb tu 100x100! Els sindicats parlen molt de la "seva" llibertat però no respecten les dels altres! És com allò que diuen de "estic d'acord amb la democràcia sempre que defensi el que jo penso"!
Verdureta! A mi m'agrada més aquella de:"Jo sóc demòcrata, però als ______ no els haurien de deixar votar!".
Publica un comentari a l'entrada