Aquesta crítica acostuma a vindre per la sana necessitat de pretendre la igualtat econòmica dins la societat: els molt rics són els dolents i els molt pobres els bons.
Així doncs, ens escandalitzem que per xutar una piloteta i córrer dins un rectangle de joc, hi hagi gent que cobri a l'any el que la immensa majoria no cobrarem treballant tota la vida, i això es plasma en dues idees:
1. No s'ho mereixen.
2. És immoral, perquè hi ha gent que no en té ni per pagar el col·legi dels fills.
Comencem per la primera. Si algú s'ha fet molt ric és perquè fa possible que molta gent disfruti d'un bé. Si en Bill Gates és molt ric és precisament perquè s'ha inventat una cosa de la que milions de persones al món se'n aprofiten, i ell, a canvi rep uns diners de cada una dels milions de persones que en gaudeix. Lògic, no?
Ara bé, què passaria si només hi haguessin 300 ordinadors al món? Segurament ell no seria tant ric, però també seria lògic que cada ordinador valgués una fortuna, ja que tothom en voldría un, però hi hauria més demanda que oferta i el preu es dispararia.
I què té a veure això amb en Messi?
Doncs que cada cop que deixa assentats al terra a 5 adversaris hi ha centenars de milers de persones que disfruten (tant o més que si estiguessin menjant un entrecot). Com que hi ha pocs futbolistes que ens facin gaudir i a sobre ho fan a tantíssima gent, és lògic que cobrin el que cobren, per molt que ens pesi als treballadors rasos...
Oferta-demanda: només es tracta d'això!
Pel que fa a la segona idea: trobem normal que molta gent pagui pocs diners per participar en una loteria i gràcies a l'atzar un d'ells pugui guanyar molts diners i fer-se ric. No és més just guanyar's-ho que no deixar-ho a l'atzar? Per què no ens escandalitzem, doncs quan algú guanya "l'Euromillon" gràcies a la sort? No conec ningú que protesti de tant en tant perquè no se li fan pagar més impostos als "afortunats" que els toca la loteria.
I què té a veure això amb en Messi?
Doncs que cada cop que deixa assentats al terra a 5 adversaris hi ha centenars de milers de persones que disfruten (tant o més que si estiguessin menjant un entrecot). Com que hi ha pocs futbolistes que ens facin gaudir i a sobre ho fan a tantíssima gent, és lògic que cobrin el que cobren, per molt que ens pesi als treballadors rasos...Oferta-demanda: només es tracta d'això!
Pel que fa a la segona idea: trobem normal que molta gent pagui pocs diners per participar en una loteria i gràcies a l'atzar un d'ells pugui guanyar molts diners i fer-se ric. No és més just guanyar's-ho que no deixar-ho a l'atzar? Per què no ens escandalitzem, doncs quan algú guanya "l'Euromillon" gràcies a la sort? No conec ningú que protesti de tant en tant perquè no se li fan pagar més impostos als "afortunats" que els toca la loteria.
O dit d'una altra manera: és el mateix una piloteta de futbol que una piloteta del bombo de la loteria.
Si ens ho parem a pensar, a uns els tractem d'afortunats i als altres de lladres, aprofitats i mercenaris, i la única diferència és que uns han tingut sort apostant, i els altres suen i corren per guanyar diners.
Si ens ho parem a pensar, a uns els tractem d'afortunats i als altres de lladres, aprofitats i mercenaris, i la única diferència és que uns han tingut sort apostant, i els altres suen i corren per guanyar diners.
8 comentaris:
el món és injust, però els diners no donen la felicitat. encara que ajuden i molt...tot i així ja els hi ven regalo aquests diners als futbolistes, perque passats els 35 ja no són "estrelles" i la pujada tant forta i despres de la baixada tan forta de cop també es dur...
m'acabo de donar que m'he explicat fatal, però tu ja m'entens què vull dir, oi? és que estic de dilluns...(ho sé, no és excusa...)
Sala i Martín hools!
Montse: JO T'ENTENC!
Marc: aquest tiu és impressionant. Almenys a mi, no em cansa llegir-lo i llegir-lo. Tampoc se l'ha idolatrar, però és que és boníssim!
Totalment d'acord Joan.
Si Joan, Oferta-demanda, tens raó, però ja saps que aquest model només funciona en mercats de competència perfecta i aquest supòsit és dona en molts pocs casos, i destaca la seva absència en la formació de moltes grans fortunes.
Un bon lliberal no pot posar com a exemple un monopolista com en Bill Gates. D'acord que en Gates és l'inventor d'un software que utilitza mig món, però també es cert que la major part dels seus ingressos actualment són pels programes i les actualitzacions d'aquests; programes que en molts casos ja et venen incorporats al software sense la possibilitat de desfer-te'n. També son conegudes les incompatibilitats entre els programari lliures i el windows. Per tot això en Bill ha hagut de comparèixer davant del tribunal anticompetència tant als USA com a la UE. Jo personalment estava cansat de que navegant amb l'explorer m'aparegues continuament la finestra “su ordenador puede estar infectado, quiere instalar el nuevo antivirus de windows?” evidentment l'antivirus no era gratis i jo pensava que la pregunta hauria de ser “quiere que Bill Gates continue liderando la lista Forbes?”.
Tampoc no són per a mi exemplars les fortunes dels magnats de l'energia russos, l'Abramovich del Chelsea entre d'altres. Totes elles estan amassades en base a un pacte de preus com a bons oligopolistes que són.
Sobre el tema futbol, res a dir, perquè és tal qual ho has explicat. Em sorpren que la gent continui veient en aquest esport (a nivell professional) una altra dimensió que no sigui l'empresarial. Que s'emprenyessin amb en Figo perquè va marxar al Madrid on li pagaven més... que s'esperaven? Que sentis els colors o una ximpleria per l'estil? Però si ni en Guardiola sentia els colors! Quan a en Pep li van fer una oferta el Milan del Berlusconi a punt va estar d'anar-hi i va forçar la directiva a igualar la quantitat del Milan. En aquell moment la situació econòmica del club no era massa bona. Un jugador que realment hagués sentit els colors no hagués actuat així. Ja sabem tots el que vol dir un jugador quan diu que “no se siente querido” (vol més pasta!) i sempre trobarà un club on “l'estimaran” més.
Així doncs pot ser cert, els sous d'aquesta gent són una conseqüència lògica del capitalisme. Ara bé, el dubte de si és just o moral no ens ho soluciona exclusivament la teoria de la oferta i la demanda. Només podem dir això, que són lògics i una conseqüencia natural del sistema economico-social en el que vivim.
Com ja vaig dir al post “pensament únic” del blog de'n Toni, és molt important que un lliberal tingui uns valors, una ètica, una consciència alhora de cercar el màxim benefici, sinó pot devenir un monstre. Per això no podem caure tampoc en el parany de valorar una feina o una vocació tant sols per la seva retribució monetaria o el criteri oferta-demanda.
Ens podem trobar que també és molt demandada la feina de missioner perquè vora 1100 milions de persones al món malviuen amb menys de 1$ al dia. I tot i aquesta gran demanda ja sabem tots que cobren els missioners, o més ben dit que no cobren. Una feina sense horaris, els 7 dies de la setmana, sense plans de jubilació, etc.
I tantes altres feines, com la de mestre, per exemple. Avui dia un mestre no tant sols te la responsabilitat d'ensenyar, sinó també d'educar ja que molts pares no ho fan. Un mestre que tingui una vintena d'alumnes, quan es jubili hauran passat per la seva aula vora mil nens. I a tots ells haurà deixat una empremta personal, unes pautes o valors que segurament recordaran tota la seva vida.
En definitiva, si en una funció d'Utilitat la unitat de mesura són els útils; en una Valoració la unitat de mesura són els valors, i de valors cadascú te els seus i desgraciadament aquesta societat no en va sobrada.
Iron(David):
Últimament tinc poc temps, així que resumiré un pèl tot plegat.
Em sembla que no m'has entès, o has volgut anar més enllà de les meves paraules.
Pròximament faré un post per explicar què en penso de la sentència del monopoli de Microsoft, però ja t'avanço que no crec que sigui un monopoli, o sigui que em sembla un bon exemple per a un liberal.
D'altra banda, no sóc cap defensor de les grans fortunes ni dels rics, ja que no em crec amb el dret de jutjar com han aconseguit els seus diners, i per tant, si és lícit o no.
L'únic que dic és que en el cas dels futbolistes (que sabem d'on reben els diners), el que cobren s'ho ténen merescut.
Crec que al post, en cap moment he valorat una feina per el grau d'utilitat dins la societat d'una o altra feina. Estaria molt d'acord amb tu que "moralment" un missioner hauría de cobrar més, però simplement em limito a explicar per què els futbolistes cobren el que cobren, ja que a vegades s'obliden les regles del joc al que juguem cada dia.
M'ha alegrat molt el teu comentari!
Joan,
no ve res al cas del teu post....
m'agradaria féssis comentari al seguent pensament:
somia....però no dormis!
m'agradaria saber-ne interpretacions i comentaris que en farien els asidus al teu blog i tu mateix....
en fi.....
Teia
Publica un comentari a l'entrada