Com anell al dit! Justament el dia que hi ha un parell de blogs que segueixo que parlen de l'educació, un meu germà m'envia aquesta vinyeta...
dimarts, 20 d’octubre del 2009
dilluns, 12 d’octubre del 2009
Quan dins el cistell hi ha una poma (o Sirera) podrida
Suposem que jo són un professor d'un col·legi i en una conversa privada afirmo que el col·legi on estic és una merda. Resulta que la resta dels meus companys i el director de l'escola s'en assebenten. Hi ha només, repeteixo, només tres opcions:
1.- Sóc coherent amb el que penso, per tant li dic al director que comenci a arreglar-me els papers perquè me'n vaig de l'escola
2.- El director em crida per parlar-ne. A partir d'aquí se'n deriven dos escenaris més possibles:
2.1.- Arribem a la conclusió que realment l'escola és una merda i que es pot canviar, i que la canviarem. Apareixem els dos davant tots els companys que es senten dolguts pel que he dit i els expliquem que pensem el mateix i que lluitarem per canviar-ho. Els companys ho entenen i ens hi ajuden.
2.2.- El director no pensa com jo: creu que sóc jo qui estic equivocat. Conseqüència: la mateixa que el punt 1.-
3.- Explico als meus companys el perquè de la merda. M'entenen i em recolzen. Fem fora al director per transformar la tifa en caviar.
Bé, no he vist cap d'aquestes combinacions possibles al diari els últims dies. D'això en dedueixo:
1.- En Daniel Sirera és un pocavergonya.
2.- Ell és conscient de la seva inutilitat, i sap que fora del món de la política no es podria guanyar el pa. Ergo segueix com estava, a veure com evolucionen els esdeveniments.
3.- Al PPC no hi ha ningú amb la suficient autoritat moral com per poder exercir de director d'escola.
4.- Hi ha certa gent que no sap el que volen dir paraules com vergonya, coherència, dignitat, fidelitat, lleialtat i saber fer. En Daniel Sirera n'és un.
5.- La coherència no és un valor arrelat al nostre dia a dia: si fos així, aquest tipus d'esdeveniments ens provocarien arcades, i no indiferència.
6.- No sé per què he escrit el post en "punts" numèrics, deu ser que no en sé més, o potser que se'm veu el plumero de ciències.
1.- Sóc coherent amb el que penso, per tant li dic al director que comenci a arreglar-me els papers perquè me'n vaig de l'escola
2.- El director em crida per parlar-ne. A partir d'aquí se'n deriven dos escenaris més possibles:
2.1.- Arribem a la conclusió que realment l'escola és una merda i que es pot canviar, i que la canviarem. Apareixem els dos davant tots els companys que es senten dolguts pel que he dit i els expliquem que pensem el mateix i que lluitarem per canviar-ho. Els companys ho entenen i ens hi ajuden.
2.2.- El director no pensa com jo: creu que sóc jo qui estic equivocat. Conseqüència: la mateixa que el punt 1.-
3.- Explico als meus companys el perquè de la merda. M'entenen i em recolzen. Fem fora al director per transformar la tifa en caviar.
Bé, no he vist cap d'aquestes combinacions possibles al diari els últims dies. D'això en dedueixo:
1.- En Daniel Sirera és un pocavergonya.
2.- Ell és conscient de la seva inutilitat, i sap que fora del món de la política no es podria guanyar el pa. Ergo segueix com estava, a veure com evolucionen els esdeveniments.
3.- Al PPC no hi ha ningú amb la suficient autoritat moral com per poder exercir de director d'escola.
4.- Hi ha certa gent que no sap el que volen dir paraules com vergonya, coherència, dignitat, fidelitat, lleialtat i saber fer. En Daniel Sirera n'és un.
5.- La coherència no és un valor arrelat al nostre dia a dia: si fos així, aquest tipus d'esdeveniments ens provocarien arcades, i no indiferència.
6.- No sé per què he escrit el post en "punts" numèrics, deu ser que no en sé més, o potser que se'm veu el plumero de ciències.
dimecres, 7 d’octubre del 2009
La selva
Ja hi tornem a ser. Seguint una costum que sembla mil·lenària per normal i quotidiana, durant les parades absurdes per les absurdes seleccions, hi ha una sèrie de guineus que hi treuen tot el suc a aquestes dates.Segurament porten setmanes planejant-ho, no és difícil, només s'ha de mirar al calendari i buscar-hi la setmaneta de les seleccions. Saben que llavors, els centenars de periodistes esportius que viuen de llepar i rellepar i tornar a re-rellepar cada instant del que anomenen "actualitat esportiva" es queden sense feina.
Estan famèlics, com la lleona que volta quests dies pels Ports, i les guineus són conscients que només han d'ensenyar l'esquer perquè els lleons s'hi llencin. I això, es clar, significa que tota aquesta "actualitat esportiva" d'aquella setmana girarà entorn a l'esquer mossegat. La jugada perfecta: publicitat màxima sense competència.
Parlo de guineus com en Sandrusco, i lleons com en Canut.
Sandrusco: tants mesos necessites per mentir?
Canut: no hi ha més ex-jugadors del Barça que puguis anar a entrevistar a l'extranger amb els gastos pagats? Ja ho vas fer en l'anterior parada de seleccions, amb l'Etoo, i en vas omplir 4 Telenotícies i desenes de tertúlies esportives.
El fet és que dins aquesta selva no existeix la selecció natural, més aviat hem de parlar de selecció electoral, i en això tant les guineus com les lleones semblen Doctors, sobretot quan parlen ex-cathedra des de la còmoda butaca que tots els aficionats al futbol paguem quan apretem "Power" al televisor o la radio.
dilluns, 5 d’octubre del 2009
Informe encarregat per la Generalitat per saber l'opinió que ténen els nens de la Consellera Geli: 12.000€.
Conclusions: les criatures de 7 a 9 anys només saben que surt a "Polònia", les de 10 a 12 anys la reconeixen però no en saben el nom, i les de 13 a 14 sí que la reconeixen, però només com un personatge públic, no pel seu càrrec.
I les criatures de 16 anys? La coneixen?
Perdò, de criatures res, havia oblidat que la consellera les considera persones adultes. De fet, ella defensa que el criteri del farmacèutic pot decidir que fins i tot els de 13 també són adults.
Consellera, consellera... Els 12.000€ els podria haver invertit en sentit comú, i s'hauría estalviat el ridícul.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)