La selva

Ja hi tornem a ser. Seguint una costum que sembla mil·lenària per normal i quotidiana, durant les parades absurdes per les absurdes seleccions, hi ha una sèrie de guineus que hi treuen tot el suc a aquestes dates.

Segurament porten setmanes planejant-ho, no és difícil, només s'ha de mirar al calendari i buscar-hi la setmaneta de les seleccions. Saben que llavors, els centenars de periodistes esportius que viuen de llepar i rellepar i tornar a re-rellepar cada instant del que anomenen "actualitat esportiva" es queden sense feina.

Estan famèlics, com la lleona que volta quests dies pels Ports, i les guineus són conscients que només han d'ensenyar l'esquer perquè els lleons s'hi llencin. I això, es clar, significa que tota aquesta "actualitat esportiva" d'aquella setmana girarà entorn a l'esquer mossegat. La jugada perfecta: publicitat màxima sense competència.

Parlo de guineus com en Sandrusco, i lleons com en Canut.

Sandrusco: tants mesos necessites per mentir?

Canut: no hi ha més ex-jugadors del Barça que puguis anar a entrevistar a l'extranger amb els gastos pagats? Ja ho vas fer en l'anterior parada de seleccions, amb l'Etoo, i en vas omplir 4 Telenotícies i desenes de tertúlies esportives.

El fet és que dins aquesta selva no existeix la selecció natural, més aviat hem de parlar de selecció electoral, i en això tant les guineus com les lleones semblen Doctors, sobretot quan parlen ex-cathedra des de la còmoda butaca que tots els aficionats al futbol paguem quan apretem "Power" al televisor o la radio.