Felicitat

Hi ha alguna cosa que ompli més a un barcelonista que veure com els que cada dia t'insultaven i menyspreaven, ara et glorifiquen i t'omplen de foretes?
Atenció a l'article de tot un diari Marca, d'avui:


AMALIO MORATALLA
Me niego a 'jugar' a una Liga devaluada
09/02/09 - 17:30.

En este momento que vivimos donde todo parece devaluarse, me niego a compartir el criterio de que esta Liga donde el Barcelona arrasa es una competición mediocre. Los azulgranas ganan, golean y juegan bien, y no, precisamente, porque los demás son unos mantas.
No es así. Como tampoco lo fue el año pasado cuando el Real Madrid se llevó el torneo de calle. Y no quiero comparar el nivel de fútbol, este Barcelona está a años luz de aquel Real Madrid.
Vamos a poner las cosas en su sitio: el Barcelona bate todos los registros a estas alturas y va a marcar aún más de aquí al final. Es un super equipo –al que le faltan los títulos- que no tiene rival ni en España ni en Europa. Es algo que no había pasado nunca, algo atípico, que sólo tiene aspectos positivos y que, aunque no empeñemos en lo contrario, está alegrando un torneo tan grande como es nuestra Liga.
No tiene competencia, es un equipo mítico que pasará a la historia por algo más que los resultados. Pep ha conseguido un equilibrio, un estilo y una ambición futbolística sin precedentes. Esto no es devaluar nada, esto es dar con la tecla: suerte de elegir a un entrenador, tener a los mejores es el vestuario y hacerles jugar al fútbol como los ángeles.
Un equipo divino que gusta hasta a los rivales que caen en sus garras. Va a ser un conjunto que rescatará muchas voluntades de niños y mayores. La generación de chavales que les está disfrutando, como ya hizo el Dream Team de Cruyff, se va a poner esa camiseta. Un patrimonio incalculable que tendrá consecuencias en los años venideros. El barcelonismo crece. Un intangible brutal para una entidad con vocación universal.
Su superioridad aplasta, su velocidad de vértigo no es perseguible por nadie. Esto, señores, no es estar en una competición mediocre. Esto es tener la suerte de disfrutar de un equipo mítico, en un gran campeonato. Y les ruego que lo hagan, es tan bueno y tan grande, que es finito y perecedero. Este nivel de perfección en un equipo de fútbol es algo insólito. Por eso hay que saborearlo despacio.
Señores, a disfrutar. Menos buscar los valores negativos y más deleitarse con un equipo que juega un fútbol del futuro. De verdad, pasarán muchos años antes de volver a disfrutar de algo parecido. Tenemos una gran Liga y el equipo más grande… ¿Qué más podemos pedir?

Quin mal d'ulls!

M'ha semblat molt curiós aquest muntatge. Avui poques lletres: li cedeixo el pas a les imatges.
A veure qui aguanta 20 segons mirant-la fixament als ulls...

Boadella

Diu "La Vanguardia":

El director de Els Joglars, Albert Boadella, ha asegurado que aceptó la oferta de la presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre, para dirigir los Teatros del Canal "por la necesidad, o para mí, en este momento mejor, por el placer, de no tener que trabajar en Catalunya".

(...)

Finalmente, confesó que está feliz en Madrid, a la que considera "una ciudad" y no "una capital de provincia como Barcelona". Pero admitió que lo que más le cuesta es vivir en una "gran urbe" porque lo que le gusta es vivir en su "exilio dorado" en Girona. Por ello, alterna los dos.

Senyor Boadella, faci'ns un favor, un immens favor: vagi-se'n a Madrid i no torni. Ni a Catalunya ni (especialment) a Girona. Estem tan i tan bé quan no el veiem ni el sentim!
Un tot-terreny ideològic com vostè, que pot passar de patrocinador de l'esquerra antifranquista catalana a "evolucionar" fins al punt de fundar Ciutadans i recolzar Union, progreso y democracia, segur que pot evolucionar encara més i no emprenyar als catalans amb la seva presència. Li cedim els honors a la presidenta dels mitjons crema.

Tinc una pregunta, però només si em respon

Genial intervenció la d'ahir, del president del Govern del país veí al programa "Tengo una pregunta para usted".
Com que el tema de la crisi ja cansa i les deficiències i omissions del govern són tan flagrants que fan perdre el gust de la crítica, prefereixo tocar allà on més mal li va fer al de la cella parabòlica.
Un "jove" de 29 anys, que no semblava precisament de dretes (això de portar jerseis normals i no portar camisa al programes de televisió delata) li va dir les coses pel seu nom: "Perquè el seu govern, que parla d'Aliança de civilitzacions i pacifisme, permet vendre guerra, mort i destrucció, i que la indústria armamentística espanyola vengui armes a països que no respecten els drets humans, com Colombia o Israel?".
El de la cella, com de costum, se'n va anar per les branques per intentar sortir-se'n davant d'un fet tan evident, però el noi li va anar insistint que no li expliqués tonteries, i li digués quina era la presència d'armes espanyoles al conflicte de Palestina i quantes persones havien matat en aquestes darreres setmanes.
El pobre president va haver de dir que la presència d'armes "nacionals" era mínima i que no havien matat ningú, a lo que el noi li contesta "como lo sabe?", i el cellut, convençut, respon:"son los datos que puedo aportar".
Genial, excels! Això sí que és un president del govern, i no lo que corre pel món! Això és coherència i estar informat del que passa a casa teu!

Què n'opineu?

El nou disc dels eterns ja està en marxa. D'aquí poc més d'un mes ja podrem contribuïr a pagar-los les seves mansions, però mentrestant ens deixen un petit tastet per anar fent boca.
Què n'opineu? La veritat és que la primera vegada que escoltes una cançó no la pots digerir del tot, almenys jo, però a simple vista sembla que han canviat de registre.

En època de crisi, gastem!

Llegeixo al diari que aquest estiu es reasfaltarà la carretera Barcelona de Girona de punta a punta. Sembla ser que l'ajuntament pensa que és la millor manera de gastar gran part dels diners que tan amablement ens ha donat el Sr. Zapatero per pal·liar la crisi i donar feina al sector de la construcció.
A la mateixa notícia ens expliquen que hi ha un projecte que preveu fer-li un rentat de cara més profund a la mateixa via, demoldre-la de punta a punta i arreglar tot el clavegueram. Però degut a la seva complexitat es deixa per més endavant, quan s'hagi acabat l'AVE, per tal de no afectar més la mobilitat i la fluïdesa de circulació del que ho faran aquestes obres quan comencin a excavar en serio la futura estació. És a dir: aquest estiu la reasfaltaran, i quan s'hagi acabat l'AVE ho tornaran a fer però més fons.
És de broma de mal gust.
L'Ajuntament sap perfectament que l'excavació de l'estació durarà 400 dies i comportarà el pas d'un camió cada uns dos minuts. Això suposarà que cada dia passin uns 300 camions pel centre de Girona transportant terra, als quals encara cal afegir els camions de formigó o d'estructures metàl·liques. Algú s'imagina com quedarà la reasfaltada carretera Barcelona després de tot aquest batibull de camions?
Jo crec que feta un nyap, però això no importa, el que importa és gastar els diners, encara que una inversió que hauria de durar uns 9-10 anys en condicions normals només en duri un parell.
Visca Girona. Visc a Girona.

Probablement

Estúpida campanya i estúpida rèplica, tant dels ateus com dels devots.
Si analitzem la frase descobrim coses interessants:

- Si és probable que Déu no existeixi llavors, encara que sigui molt petita, existeix la probabilitat que sí que existeixi. Estadística elemental: encara que hi hagi un 99,99% de probabilitats que passi A, hi ha un 0,01% de probabilitats que passi B. Per tant, senyors ateus: tal i com indica la paraula, no probabilitzeu siusplau, sinó afirmeu amb totes les conseqüències que comporti. O deixeu d'anomenar-vos ateus i passeu-vos a l'agnosticisme...

- Si realment creuen i afirmen que no existeix, per què fer publicitat on hi aparegui la paraula que es nega? No ho entenc. Jo no crec en els OVNIS, i no se'm acudiria anar-ne parlant contínuament, ja que si no crec que existeixin, per què donar-los-hi importància? Per què escriure la paraula OVNI? Si estic convençut del que crec no ho escric ni pago diners perquè una ciutat sencera vegi tot el dia la paraula en la que es suposa que no crec, pel simple fet que com que no hi crec m'importa un rave!

- De veritat es pensen que poden convèncer algú de la existència o no d'un Ésser Suprem amb un anunci d'una frase d'onze paraules? S'ha d'estar molt fotut per pensar que pot funcionar i per canviar d'opinió per aquesta frase. O sigui que aquesta és la millor frase que se'ls ha acudit per resumir o contradir milers i milers de pàgines de llibres d'estudis, tesis doctorals, monografies, etc. de milers de pensadors, filòsofs i teòlegs? Això si que és capacitat de síntesi, i no lo de les "xuletes" d'examen!

- Lo de "deixa de preocupar-te" és de matrícula d'honor. O sigui que creure en Déu vol dir anar preocupat per la vida...Tinc la sensació que això cau pel seu propi pes. Chapeau!

- "Gaudeix de la vida" D'aquesta última perla en dedueixo que el món està molt pitjor del que creia, ja que hi ha molts milions de persones (però molts i molts) que no gaudeixen de la seva existència per culpa de la seva creença. Proposo a tots els creients que demà vagin al metge i demanin la baixa laboral per depressió, i quan el bo del doctor pregunti: "Però per què? Què et passa? Què et fa mal?", li responguin:"L'ànima doctor: sóc creient. Recepti'm Prozac siusplau".

Ara, que els cristians evangèlics que han contraatacat s'han quedat a gust i no es queden lluny de la seva antítesi: "Déu sí que existeix. Gaudeix de la vida en Crist".
El responsable de la campanya ha dit que "tots poden expressar lliurement les seves opinions i els seus drets fonamentals, i nosaltres també". Tela amb la venjança.

Demà pagaré 100€ a un tiu perquè hi clavi al seu cotxe la següent enganxina:"M'agrada el cafè sol, llarg, amb sucre morè i un pèl d'escuma. El Barça és amb tota seguretat el millor equip d'Europa, existeix, no em preocupa gens i em fa gaudir molt de la vida". Amb una mica de sort sortiré al diari i tindré el meu minut de glòria a la tele.

Felicitar

Efectivament, ja tocava.
Estem en èpoques de felicitacions: de Nadal, d'any nou, escrites a mà, per sms, de viva veu i fins i tot pel Facebook. Tot plegat està molt estès i sembla el més normal del món, però em sembla curiós.

Diu el diccionari:

Felicitar

[1696; del ll. felicitare 'fer feliç', per imitació del fr. féliciter 'congratular']

v 1 tr 1 Expressar a algú, de paraula o per escrit, la satisfacció que hom sent amb motiu d'algun fet feliç per a ell. Encara no l'he felicitat per la seva actuació. M'ha felicitat per la bona educació dels nostres fills.

v 2 Expressar a algú, de paraula o per escrit, el desig que sigui ben feliç, en ocasió d'una festa anual o una commemoració personal. Felicitar algú per Nadal, pel seu sant, pel seu aniversari.

2 pron Considerar-se plenament satisfet per alguna cosa. Ara em felicito d'haver-hi anat.

Ara ho veig més clar! Efectivament, si felicito el Nadal algú (v 1) és perquè per a ell el Nadal és un motiu de felicitat. Això vol dir que si jo sé que a algú no li provoca aquest estat no l'hauria de felicitar? És una possibilitat, però (v 2) també puc felicitar el Nadal per desitjar-li felicitat en aquesta data tan especial, cosa que em tranquil·litza, ja que em faria molta mandra haver de preguntar a tothom a qui vull dir el "Bon Nadal!" si per a ell significa quelcom transcendental el dia 25 de desembre!
D'altra banda, no tinc tan clara la utilitat del "Feliç 2009!". Sincerament, sóc un escèptic de les celebracions especials pel fet de canviar d'any. Alguns diuen que és per acomiadar un any com es mereix i donar la benvinguda al que entrem, però jo soc del parer que l'únic que passa és que canviem de dia, d'un que forma part del cicle de 365 dies al que hem anomenat 2008 al següent, que anomenarem 2009.

Per anar fent boca!

Lletres

A vegades val la pena llegir les lletres de les cançons sense escoltar-les: és més senzill treure'n l'entrellat, i en segons quines hi podem trobar agradables sorpreses.

CUANDO TODO VAYA MAL


Lletra:Gerard Quintana
Música:Josep Thió


Cuando todo vaya mal,
cuando ya no pueda más,
buscaré el camino hacia casa,
seguiré mi estrella en el mar.

Cuando todo vaya mal,
cuando ya no pueda más,
volveré a cambiar mi destino,
volveré de nuevo al hogar.

Tanto tiempo traté de hacerlo bien,
tantas veces he aguantado sin querer,
tanto tiempo tratando de entender,
tantas veces lo eché todo a perder.

Cuando todo vaya mal,
cuando el sol no brille más,
voy a regresar a tu lado,
voy a revolver la ciudad.

Cuando todo vaya mal,
cuando el sol no brille más,
vamos a perder el sentido,
vamos a beber sin parar.

No me importa quien tenga que caer,
no me importa ni que uno sea menor que cien,
no me importa si hay algo que perder,
no me importa, no quiero entender.

Ooooo, Aaaaa, el camino es tan largo.
Ooooo, Aaaaa, hoy me siento cansado.

Cuanto tiempo traté de hacerlo bien,
cuantas veces he aguantado sin querer,
cuanto tiempo tratando de entender,
cuantas veces tendré que caer.
Ahora dime
cuantas veces tendré que caer,
cuantas veces tendré que caer.

Sala i Martín i com fer sortir dels esquemes a un polític

Sé que és vell però val la pena!
Sense comentaris, simplement endolleu els altaveus!

Guanyar-se el pa (i més coses)

Els diners no donen la felicitat. Un tòpic típic. Ara bé, tots (o la majoria de gent a qui conec) anem a treballar cada dia per poder intercanviar aquests paperets, circumferències metàl·liques i fins i tot dígits per menjar, lleure i el que creiem necessari o ens plau.

Hi ha gent que en guanya més que d'altres, però en aquest art hi ha alumnes avantatjats.

Resulta que un "nano", un estudiant d'informàtica, en les seves estones lliures i des del seu dormitori de la residència d'estudiants va parir una cosa que ha anat agafant popularitat a un ritme vertiginós: el Facebook. Sí, això que molts fem servir per mantenir el contacte amb gent que feia anys i panys que no en sabíem res.

Doncs resulta que aquest noi, en Mark Zuckerberg, ciutadà dels EUA, es va vendre un petit percentatge de la seva pàgina a una companyia anomenada Microsoft, i a resultes d'això, el "nano" en qüestió s'ha convertit en la persona més jove del món en passar dels 1.000 milions de dòlars, concretament s'estima que en té 1.500 milions.

Conclusió? moltes. Però una d'elles és que cada vegada que entreu al Facebook penseu que hi ha gent que es guanya el pa de cada dia amb els clicks dels nostres dits, i alguns quelcom més que el pa.

En fi...

Visca els nens!

M'agradaria veure la cara que se li queda a en Gerrard, una de les estrelles del Liverpool, després de veure la vacilada del nen!

Dia dels orgulls

Recentment (el 28 de juny) s'ha celebrat El Dia Internacional de l'Orgull LGBT (lesbiana, gay, bisexual i transgènere). El primer que se'm ha passat pel cap és proposar a les autoritats que tan se les donen de lluitar per la igualtat que prediquin amb l'exemple i comencin a establir "dies de l'orgull " de tot. Així tindríem el dia de l'orgull paleta, on tots anirien caracteritzats de paleta (suats, sense samarreta, amb barba de 3 dies, i llençant floretes a tota fèmina vivent...), i pujarien dins les seves carrosses (en aquest cas excavadores i grues) i farien també una marxa per els principals carrers de les ciutats per reivindicar quan d'orgullosos estan de ser paletes. També hi hauria el dia de l'orgull dels intel·ligents (imagineu-vos com seria la marxa...), el dels antipàtics, el dels vegetarians, bohemis, calbs, anarquistes, grassos, joves... i així infinites maneres de viure, ser, treballar o entendre la vida.

Els 365 dies de l'any es farien curts, i s'haurien de compartir els dies entre les diferents maneres de ser, cosa que podria ser molt divertida de veure.

Si el col·lectiu de LGBT busca de veritat la igualtat amb la resta (no volen sentir-se "especials"), per què crear un dia especial per a ells? Per què fer marxes pel mig del carrer vestits de manera "especial"? Per què diferenciar-se de la resta si el que volen es integrar-se? Estar orgullòs de ser com ets significa muntar un show per demostrar-ho a tothom?

Està clar que en aquestes "festes" no hi participa TOT el col·lectiu de LGBT i que no tots ells estan d'acord amb aquesta manera d'actuar, però perquè enganyar-se, no són quatre gats els que hi van...

La meva opinió personal és que ja els està bé diferenciar-se i ser vistos com a "especials" perquè és el que busquen en el fons, i als polítics els va com anell al dit per cridar als quatre vents que som cada dia més tolerants i integradors pel simple fet d'organitzar-los una festa d'exhibició pública.

En fi...

Semblances

Invito a observar les tres fotografies amb atenció, aturar-se un moment i pensar què ens inspira cada personatge, quins records ens venen al cap mirant-los la cara, quin és el seu tarannà...
I un cop fet això pensar: tenen quelcom en comú?

Efectivament, els calbs poden ser intel·ligents, actius, barcelonins, admirats, responsables, influents, riallers, pacients, respectuosos, carismàtics, efectius, afectius, treballadors, savis, humils, aguts, discrets, educats, generosos i justos, o no...